Art

Els vitralls superiors

1 La rosassa del 1459 és obra dels mestres Pere Joan i Andreu Escuder, amb cristalls fabricats per Antoni Lunyi de Tolosa de Llenguadoc. Els altres vitralls i ulls de bou es van anar construint a través del temps i segons les disponibilitats econòmiques.

2 El vitrall del Juí -Judici Final- fou realitzat per Sendrius Desmasnes d’Avinyó de Provença el 1474.

3 El vitrall de la font d’aigua viva, d’autor anònim, és del 1648.

4 Els de Pentecostès i el Sant Sopar són de l’any 1711 i el seu autor és Francesc Saladrigas.

5 L’any 1718, Eloi Arrufó va dissenyar els dos vitralls amb apòstols.

6 Els de la palmera, el xiprer i l’al·legoria eucarística, situats a la part superior, darrera l’altar major són obra d’Hipòlit Campmajó, l’any 1790.

7 Els dels quatre profetes són obra d’Eudald Ramon Amigó, l’any 1878.

8 Els de l’Anunciació i el Desposori de la Mare de Déu foren dibuixats per Lluís Masriera el 1924.
El de les capelles laterals són posteriors al 1939.

9 El més recent, al costat de la porta de la sagristia, és obra de José Fernández Castrillo i fou posat l’any 1995 per a commemorar els Jocs Olímpics de 1992.

Art a l’altar major i la cripta

L’any 1965 es va retirar el que restava de l’anterior altar barroc i se’n va fer un de més adient a una escultura gòtica de la Mare de Déu, ara amb un vaixell als seus peus, provinent de la porta de Santa Maria del Mar.

Aprofitant aquell moment, es feren unes excavacions que donaren com a resultat la descoberta d’una necròpolis de l’època romana. En el buit que deixà la terra extreta s’hi va construir una cripta, on des del 2000 es guarda la memòria de Sant Cugat del Rec.

Art a la capella del Santíssim Sagrament

Al principi, el Santíssim Sagrament es reservava en un altar de la sagristia des d’on es donava la comunió, fora de la misa. L’any 1609 fou construïda una petita capella per al Santíssim. Quan l’any 1790 resulta insuficient, decidiren ampliar-la. Aquesta és la que és oberta al culte en el moment present. Té un estil neoclàssic i és obra de l’arquitecte Francesc Vila.